El rincón de Debbie El díario del rincón de debbie

Bunyols i Festes Les Verges - Presentación de la Beateta Pilar Planas Alzamora en la Iglesia.

×

Error message

  • Notice: Trying to access array offset on value of type int in element_children() (line 6656 of /hosting/www/elrincondedebbie.com/public/includes/common.inc).
  • Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters in drupal_get_feeds() (line 394 of /hosting/www/elrincondedebbie.com/public/includes/common.inc).
<- Volver Atrás

26/01/2011 Bunyols i Festes Les Verges - Presentación de la Beateta Pilar Planas Alzamora en la Iglesia.


20-10-2010
Ayer se celebró la Nit de les Verges y, cumpliendo con la tradición, grupos y colles cantaron a las jóvenes y niñas, previo encargo de los padres o novios.

Uno de los grupos que salió a cantar por la tarde y por la noche fue la Tuna del Distrito Universitario de Mallorca, fundada en 1999, que comenzó su recorrido en el Club del Suscriptor de Ultima Hora y terminó ya por la noche en Son Vida, antes de actuar en Andratx y Magaluf. «Es una tradición mallorquina. Es un día en el que los jóvenes van a cantar a las mujeres y les llevan un clavel. Ellas nos reciben en sus ventanas y nos dan buñuelos y moscatel», afirma Martín 'El Mejillón', fundador de esta tuna.

Esta costumbre ha ido mermando un poco en los últimos años, aunque pervive tanto en Palma como en los pueblos. «Se hace bastante. Es posible que en los últimos años haya perdido un poco, pero todo esto suele ser un poco cíclico. Llevo 17 años en marcha y una vez estuvimos 32 horas tocando. No sólo la tuna, cualquier chico canta y celebra esta festividad. La tuna la integramos 26 personas. Solemos dividirnos en grupos porque hay mucha demanda. Un mes antes de la Nit de les Verges ya te empiezan a llamar para acudir a la cita», añade.

Asimismo, miembros de la tuna Universitat Baliárica, acudieron por la noche al local de la Cofradía de Nuestra Señora de los Dolores, en s'Arenal, para compartir cn su música esta tradicional velada.
La noche enlaza con la celebración de la fiesta de les Verges, festividad de Santa Úrsula y sus compañeras mártires. Hoy muchos colegios celebrarán con buñuelos esta fiesta, que ayer se vendían a 16 euros el kilo.
jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj

Santa-Úrsula-y-las-once-mil-vírgenes-
Stefan_Lochner

Hoy, 21 de octubre, toca comer buñuelos para recordar a santa Úrsula y su cortejo de once mil vírgenes. La tradición, carente de toda base histórica, dice que santa Úrsula-que en latín significa "osa pequeña" - vivió en el siglo V d.C. Era una cristiana hija de un príncipe británico. Su extraordinaria belleza no pasó desapercibida a un rey pagano de Inglaterra, el que la reclamó para casarla con su hijo. En caso de negativa, el inglés amenazaba con la guerra. Úrsula aceptó, pero con dos condiciones: que antes de contraer matrimonio pudiera ir en peregrinación hasta Roma y poder hacer el viaje con la compañía de once mil vírgenes, también cristianas. Una vez en Roma convencieron el papa Ciriaco (de existencia desconocida) para que se uniera al cortejo.

De vuelta, se detuvieron en Colonia (Alemania), que estaba sitiada por los hunos. Estos, al ver que aquellas once mil vírgenes no querían satisfacer sus deseos sexuales, las ejecutaron, mayoritariamente por decapitación -la leyenda magnifica su número quizás para remarcar la crueldad de la masacre. El rey de aquellos bárbaros, Juli en algunas versiones, quedó impresionado por la belleza de Úrsula y le pidió que fuera su esposa. Al ser rechazado, le clavó una flecha en el corazón.

Independientemente de la veracidad de la leyenda, el culto a santa Úrsula se extendió muy rápidamente por Europa. Esto propició que s'aixecassin muchas iglesias en su honor. Desde aquella época, santa Úrsula se convirtió en la patrona de las vírgenes. Y la cultura popular aprovechó su día para rendir un sentido homenaje a las • lotes en edad de merecer.
Buñuelos mallorquines.

Actualmente, en Mallorca, la Verbena de las vírgenes es una de las fiestas más antiguas de la isla. Se celebra la noche del 20 de octubre, víspera de Santa Úrsula. Los solteros suelen ir a cantar, en grupo, serenatas a la puerta de sus enamoradas. Además de cantar canciones populares (como el famoso "Clavelitos"), también entonan, con un clavel en la mano, temas de un cierto componente erótico y picaresco. Entonces, las • lotes halagadas, como muestra de agradecimiento, invitan a sus pretendientes a entrar dentro su casa para comer buñuelos y beber moscatel. Los buñuelos, que también se comen mucho para Cuaresma, son un plato muy característico de la gastronomía mediterránea: en Marruecos son llamados "sfeudj", en Argelia y Turquía se les denomina "lokma", en Grecia son conocidos como "lukumades" ya Egipto se les conoce como "lokume".

Antoni Janer Torrens (Mallorca) es licenciado en Filología Clásica por la Universidad de Barcelona y en Periodismo por la Universidad Pompeu Fabra. Es un profesor de Secundaria de latín y Griego que intenta descifrar la realidad a través de las etimologías. También col • labora en IB3 Radio, en el Ara Balears ', y en las revistas' Sapiens ',' Tiempo ',' Presencia 'y' Historia y vida’. Puede contactar con él a través de la página www.antonijaner.com

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Per què se celebra el dia de les Verges?

Santa-Ursula-i-les-onze-mil-verges-Stefan_Lochner

Avui, 21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges. La tradició, mancada de tota base històrica, diu que santa Úrsula–que en llatí vol dir “óssa petita”- va viure al segle V dC. Era una cristiana filla d’un príncep britànic. La seva extraordinària bellesa no va passar desapercebuda a un rei pagà d’Anglaterra, el qual la reclamà per casar-la amb el seu fill. En cas de negativa, l’anglès amenaçava amb la guerra. Úrsula va acceptar-ho, però amb dues condicions: que abans de contreure matrimoni pogués anar en peregrinació fins a Roma i poder fer el viatge amb la companyia d’onze mil verges, també cristianes. Un cop a Roma varen convèncer el papa Ciríac (d’existència desconeguda) perquè s’unís al seguici.
De tornada, es varen aturar a Colònia (Alemanya), que estava assetjada pels huns. Aquests, en veure que aquelles onze mil verges no volien satisfer els seus desitjos sexuals, les varen executar, majoritàriament per decapitació -la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat de la massacre. El rei d’aquells bàrbars, Juli en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d’Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En ser rebutjat, li va clavar una fletxa al cor.

Independentment de la veracitat de la llegenda, el culte a santa Úrsula es va estendre molt ràpidament per Europa. Això propicià que s’aixecassin moltes esglésies en honor seu. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges. I la cultura popular aprofità el seu dia per retre un sentit homenatge a les al•lotes en edat de merèixer.

Bunyols mallorquins
Actualment, a Mallorca, la Revetla de les verges és una de les festes més antigues de l’illa. Se celebra la nit del 20 d’octubre, vigília de Santa Úrsula. Els fadrins solen anar a cantar, en grup, serenates a la porta de les seves enamorades. A més de cantar cançons populars (com el famós “Clavelitos”), també entonen, amb un clavell a la mà, temes d’un cert component eròtic i picaresc. Aleshores, les al•lotes afalagades, com a mostra d’agraïment, conviden els seus pretendents a entrar dins ca seva per menjar bunyols i beure moscatell. Els bunyols, que també es mengen molt per Quaresma, són un plat molt característic de la gastronomia mediterrània: al Marroc són anomenats “sfeudj”, a Algèria i Túrquia se’ls denomina “lokma”, a Grècia són coneguts com “lukumades” i a Egipte se’ls coneix com a “lokume”.

Antoni Janer Torrens (Mallorca) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. És un professor de Secundària de Llatí i Grec que intenta desxifrar la realitat a través de les etimologies. També col•labora a IB3 Ràdio, a l‘Ara Balears’, i a les revistes ‘Sàpiens’, ‘El Temps’, ‘Presència’ i ‘Historia y vida’. Podeu contactar amb ell a través de la pàgina www.antonijaner.com
jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj

Feste de les verges
octubre 19th, 2017blog0 Coment
Origen
Cada 21 de octubre en Mallorca, festividad de Santa Úrsula, se celebra la tradicional Feste de les Verges cuyos orígenes parece que se encuentra en el hallazgo, en 1106, de las reliquias de once vírgenes que fueron martirizadas por los hunos hacia el año 453, cuando regresaban de una peregrinación a Roma. La leyenda se magnifica y estas 11 vírgenes pasaron a ser 11.000 de ahí que se refieran a este día como el día de Santa Úrsula y las 11.000 vírgenes.

En Mallorca desde hace muchos años se mantiene la tradición de regalar claveles a las jóvenes vírgenes y comer buñuelos. La noche anterior, hasta hace poco, muchos jóvenes salían a las calles de la ciudad y con o sin instrumentos, realizaban serenatas a los pies de la ventana de las casas de sus amigas o novias. Si el canto complacía a las chicas, tenían permiso para subir y comer “bunyols” y beber “vi dolç”. Los cantores se paseaban de casa en casa hasta altas horas de la madrugada. Lamentablemente parece una tradición que se ha perdido.

La receta de los buñuelos de viento
Ingredientes:
250 g de harina
500 g de patata cocida y hecha puré
2 Huevos con el blanco subido
20 g de levadura de pan, disuelto en una taza con un poco de agua tibia.
Preparación:
Con todos los ingredientes formamos una pasta, la cual dejaremos fermentar como mínimo una hora en un lugar tibio. Cuando esta fermentada podemos hacer los buñuelos: coger una pequeña porción de pasta y tirarla dentro de una sartén con el aceite hirviendo, siempre de manera que la pasta qude con un agujero en medio. Cuando los buñuelos estén dorados, sacarlos, escurrir el aceite y ya se pueden servir con azúcar o incluso con miel o algún tipo de confitura, con melocotón están riquísimos!!

La receta está sacada de este libro:
Calendari de festes de les Illes baleares i Pitiüses
vv.aa.
Editorial Alta Fulla
Fundació Serveis de Cultura Popular
¿Dónde comprarlos?
En todos los pueblos de la Isla y en Palma existen numerosos hornos que venden los profiteroles o buñuelos rellenos. También suelen aparecer a mediados de octubre puestos específicos en diferentes partes de la ciudad donde se suelen formar largas colas. Seguro que cada barrio tiene su propio establecimiento.
Pero muchos recordaremos los buñuelos de Can Tomeu en Palma, ubicado en la Plaza del cardenal Reig 6 o Plaza del obelisco, donde la mayoría de palmesanos acudíamos a comprar. Felizmente, el actual propietario, el Café 2Terres ha recuperado la tradición y ubicado en la misma ventana podemos encontrar el tradicional puesto de buñuelos y ver como se elaboran al momento y nos los podemos llevar prácticamente quemando.
ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

Les verges (Mallorca)
El dia 21 d’octubre, es commemora el sacrifici patit per Santa Úrsula, en companyia d’altres al•lotes, de camí cap a Roma des de la Bretanya. La llegenda diu que en total eren onze mil verges, i tot i que el nombre no se sap amb certesa, alguns estudiosos del tema consideren que no devien passar gaire de la mitja dotzena.

A molts pobles i ciutats de Mallorca se celebra, amb petites variacions, una de les tradicions de galanteig més antigues i a la vegada populars, de l’illa. Es tracta d’una celebració espontània que realitzen grups de joves que agrupats en colles, van de casa en casa a cantar cançons populars a les seves enamorades, a qui també regalen clavells. Al llarg de la nit, i a canvi de la visita, les joves els ofereixen bunyols i vi dolç.
Els bunyols, els dolços vinculats tradicionalment a aquesta celebració i a la dels morts, poden ser de dos tipus: de vent o farcits. Inicialment eren ‘de vent’, com a metàfora de la vida que se’n va. És significatiu que la paraula vent significa ànima, en grec.

A aquestes sortides les anomenen serenates i tenen un component eròtic i picaresc important.

D’acord amb el Costumari català, la vigília del dia de les Verges, les joves es reunien en grans colles per anar a voltar pels carrers, agafades de les mans i cantant.
A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d’orquestra a fer serenates a la seva estimada, segons els recursos del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Es tractava d’un dia en què totes les orquestres i les colles estaven enfeinades, amb el seguici a nombroses cases per fer les serenates.

A Manacor, les al•lotes anaven a visitar les cases amigues on es donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb un flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de casa que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acabaven de cantar.
A les poblacions petites, les al•lotes s’agrupaven en colles, es mudaven i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm.
Tot i que la festa sembla haver decaigut en aquests darrers anys, especialment a Ciutat, i que les tonades tradicionals la majoria de vegades han estat substituïdes pel Clavelitos, encara avui es possible trobar aquesta nit colles que canten cançons amb un punt d’humor.
Publicat per Antoni Martí a 9:19
• Las vírgenes (Mallorca)
El día 21 de octubre, se conmemora el sacrificio sufrido por Santa Úrsula, en compañía de otros en • lotes, de camino hacia Roma desde la Bretaña. La leyenda dice que en total eran once mil vírgenes, y aunque el número no se sabe con certeza, algunos estudiosos del tema consideran que no debían pasar mucho de la media docena.

En muchos pueblos y ciudades de Mallorca se celebra, con pequeñas variaciones, una de las tradiciones de galanteo más antiguas y a la vez populares, de la isla. Se trata de una celebración espontánea que realizan grupos de jóvenes que agrupados en grupos, van de casa en casa a cantar canciones populares a sus enamoradas, a quien también regalan claveles. A lo largo de la noche, y a cambio de la visita, las jóvenes les ofrecen buñuelos y vino dulce.

Los buñuelos, los dulces vinculados tradicionalmente a esta celebración y en la de los muertos, pueden ser de dos tipos: de viento o rellenos. Inicialmente eran 'de viento', como metáfora de la vida que se va. Es significativo que la palabra viento significa alma, en griego.

A estas salidas las llaman serenatas y tienen un componente erótico y picaresco importante.

De acuerdo con el Costumari catalán, la víspera del día de las Vírgenes, las jóvenes se reunían en grandes grupos para ir a visitar las calles, tomadas de las manos y cantando.
En Palma los solteros que tenían relaciones amorosas enviaban un lado de orquesta a hacer serenatas a su amada, según los recursos del festejador, las canciones eran más largas o más cortas. Se trataba de un día en que todas las orquestas y los grupos estaban atareadas, con el cortejo a numerosas casas para hacer las serenatas.

En Manacor, las • lotes iban a visitar las casas amigas donde se daban colgantes, granadas y membrillos y ellas iban adornadas con un copos semejantes a una faja de general. En Llucmajor los solteros hacían serenatas a las jóvenes y los sonadores pedían los propietarios de casa que los dejaran cazar en sus tierras, y de la caza que obtenían hacían una cena cuando acababan de cantar.

En las poblaciones pequeñas, las • lotes agrupaban en grupos, se mudaban y llevaban al cuello una estampita de Santa Úrsula. Algunas aprovechaban para sacar sus joyas. Iban de visita a las casas y pedían una uva.

Aunque la fiesta parece haber decaído en estos últimos años, especialmente en Ciudad, y que las tonadas tradicionales la mayoría de veces han sido sustituidas por Clavelitos, aún hoy es posible encontrar esta noche grupos que cantan canciones con un punto de humor.
Publicado por Antoni Martí a 09:19
Etiquetas: Fiestas de otoño
llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

Tradicionalment, per Santa Úrsula se celebren serenates i es mengen bunyols en diverses poblacions

Aquest vespre, vigília de Santa Úrsula, tot un seguit de pobles i ciutats de Mallorca celebren la Revetlla de les Verges. La festa consisteix en un antic ritu de galanteig adaptat als nous temps: grups de nois van de casa en casa a cantar sota el balcó per a les enamorades. Aquestes sortides s’anomenen serenates i a més de cantar cançons populars també s’hi entonen temes amb un component eròtic i picaresc. Algunes de les revetlles més arrelades són a Alcúdia, Porreres, Marratxí, Palma i Búger, on s’enramen els balcons.
Tot i que el ritu pot variar lleugerament en cada població, generalment els grups de nois regalen clavells a les noies i en canvi reben bunyols i vi dolç. Fins i tot en les localitats on no se celebra la revetlla s’ha conservat el costum de menjar bunyols per aquestes dates. Principalment n’hi ha de dos tipus: fregits i elaborats amb patata o cuits al forn i farcits amb nata, xocolata o crema.
La llegenda explica que Santa Úrsula era una princesa britànica que va ser immolada camí de peregrinatge cap a Roma. Se li atribueix que anava acompanyada d’onze mil donzelles verges, que també van morir. Des d’aquest moment ha esdevingut la patrona de la virginitat i la puresa tot i que segurament l’elevada xifra es deu a un error de traducció.
Tradicionalmente, por Santa Úrsula se celebran serenatas y se comen buñuelos en varias poblaciones

Esta noche, víspera de Santa Úrsula, toda una serie de pueblos y ciudades de Mallorca celebran la Verbena de las Vírgenes. La fiesta consiste en un antiguo rito de galanteo adaptado a los nuevos tiempos: grupos de muchachos de casa en casa a cantar bajo el balcón para las enamoradas. Estas salidas se llaman serenatas y además de cantar canciones populares también se entonan temas con un componente erótico y picaresco. Algunas de las verbenas más arraigadas son en Alcúdia, Porreres, Marratxí, Palma y Búger, donde s'enramen los balcones.

Aunque el rito puede variar ligeramente en cada población, generalmente los grupos de chicos regalan claveles en las chicas y en cambio reciben buñuelos y vino dulce. Incluso en las localidades donde no se celebra la verbena se ha conservado la costumbre de comer buñuelos para estas fechas. Principalmente hay de dos tipos: fritos y elaborados con patata o cocidos al horno y rellenos con nata, chocolate o crema.

La leyenda cuenta que Santa Úrsula era una princesa británica que fue inmolada camino de peregrinaje hacia Roma. Se le atribuye que iba acompañada de once mil doncellas vírgenes, que también murieron. Desde ese momento se ha convertido en la patrona de la virginidad y la pureza aunque seguramente la elevada cifra se debe a un error de traducción.

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Llucia Ramis
23/10/2016 01:31
La nit del 20 d’octubre se celebra a Mallorca la Revetlla de les Verges, en honor de santa Úrsula. Segons una llegenda medieval, al segle V la donzella va peregrinar a Roma acompanyada d’onze mil verges per convertir-se al cristianisme. De tornada, s’aturaren a Colònia, que estava assetjada pels huns. I allà, en no satisfer els apetits sexuals d’aquells bàrbars, varen ser decapitades. El rei Àtila volia casar-se amb n’Úrsula i, com que ella el va rebutjar, ell li clavà una fletxa al cor.
Des de llavors santa Úrsula és la patrona de les verges, i la cultura popular aprofita la vigília del seu dia per galantejar les joves matrimonieres. Això de matrimonieres és un dir. En realitat, és l’ocasió perfecta perquè, a l’institut, li puguis regalar un clavell a l’al•lota que t’agrada.
Quan era adolescent, hi havia un codi al voltant d’aquesta tradició. Les ties bones de la classe rebien clavells de gairebé tots els companys, mentre que la resta havíem de conformar-nos amb dos o tres, o cap –amb sort, un cavaller tenia el detall de regalar una flor a aquestes últimes perquè no se n’anassin amb les mans buides–. Si alguna rebia una rosa, en comptes d’un clavell, volia dir que no era verge. La qual cosa, als nostres quinze o setze anys, s’interpretava com un gest de superamor, o com que li estaven dient desvergonyida: qui l’hi donava, per la seva banda, es penjava la medalla públicament d’haver-se anat al llit amb ella (encara que solia ser una fanfarronada). En tot cas, els altres miràvem la propietària de la rosa amb una suspicàcia morbosa.
Segons el costum, les noies responíem a les flors amb bunyols de vent. Per això, al capvespre, ens reuníem a casa d’alguna, després de comprar un parell de safates de bunyols en un forn. En arribar, els al•lots es posaven a cantar Clavelitos als peus de la finestra o per l’intèrfon, emulant els tunos, fins que els obríem i els deixàvem pujar. Menjàvem bunyols, i després ells seguien la seva ruta de l’empatx que, almanco els del meu curs, acabaven al Mustang Ranch, als afores de Palma. El Mustang Ranch va ser el primer macroprostíbul d’Europa. I allà tenim aquells marrecs, cantant Clavelitos a les senyores que, si arriben a oferir-los alguna cosa més que un bunyol, els maten de l’ensurt.
Fa anys que el Mustang Ranch va tancar per falta de clientela, i no sé si encara se celebra la Revetlla de les Verges. Era la nostra castanyada particular. I sempre he pensat que, ara que hem importat fins i tot la nit de Halloween, amb les seves carabasses i fantasmes, no costaria gens exportar aquesta tradició. A les pel•lícules d’instituts, canviarien el típic ball de fi de curs per la festa de les verges. O es podrien mesclar els tres folklores. I quan els nois anassin a veure les ¬noies amb les seves flors i serenates i l’ultimàtum: “Truc o tracte?”, elles els donarien una bona castanya.

Llucia Ramis
23/10/2016 1:31
La noche del 20 de octubre se celebra en Mallorca la Verbena de las Vírgenes, en honor de santa Úrsula. Según una leyenda medieval, en el siglo V la doncella peregrinó a Roma acompañada de once mil vírgenes para convertirse al cristianismo. De vuelta, se detuvieron en Colonia, que estaba sitiada por los hunos. Y allí, al no satisfacer los apetitos sexuales de aquellos bárbaros, fueron decapitadas. El rey Atila quería casarse con n'Úrsula y, como ella lo rechazó, él le clavó una flecha en el corazón.

Desde entonces santa Úrsula es la patrona de las vírgenes, y la cultura popular aprovecha la víspera de su día para galantear las jóvenes casamenteras. Esto de casamenteras es un decir. En realidad, es la ocasión perfecta para que, en el instituto, le puedas regalar un clavel a la chica que te gusta.

Cuando era adolescente, había un código alrededor de esta tradición. Las tías buenas de la clase recibían claveles de casi todos los compañeros, mientras que el resto teníamos que conformarnos con dos o tres, o hacia -con suerte, un caballero tenía el detalle de regalar una flor a estas últimas para que no se n 'fueren con las manos vacías-. Si alguna recibía una rosa, en vez de un clavel, quería decir que no era virgen. Lo cual, a nuestros quince o dieciséis años, se interpretaba como un gesto de superamor, o como que le estaban diciendo desvergonzada: quien se lo daba, por su parte, se colgaba la medalla públicamente de haberse ido en la cama con ella (aunque solía ser un farol). En todo caso, los demás mirábamos la propietaria de la rosa con una suspicacia morbosa.

Según la costumbre, las chicas respondíamos a las flores con buñuelos de viento. Por ello, al atardecer, nos reuníamos en casa de alguna, después de comprar un par de bandejas de buñuelos en un horno. Al llegar, los chicos se ponían a cantar Clavelitos los pies de la ventana o por el interfono, emulando los tunos, hasta que los abríamos y los dejábamos subir. Comíamos buñuelos, y luego ellos seguían su ruta del empacho que, al menos los de mi curso, acababan al Mustang Ranch, en las afueras de Palma. El Mustang Ranch fue el primer macroprostíbulo de Europa. Y allí tenemos aquellos chiquillos, cantando Clavelitos a las señoras que, si llegan a ofrecerles algo más que un buñuelo, los matan del susto.

Hace años que el Mustang Ranch cerró por falta de clientela, y no sé si todavía se celebra la Verbena de las Vírgenes. Era nuestra castañada particular. Y siempre he pensado que, ahora que hemos importado incluso la noche de Halloween, con sus calabazas y fantasmas, no costaría nada exportar esta tradición. En las películas de institutos, cambiarían el típico baile de fin de curso para la fiesta de las vírgenes. O se podrían mezclar los tres folclores. Y cuando los chicos fueren ver las chicas con sus flores y serenatas y el ultimátum: "Truco o trato?", Ellas les darían una buena castaña.
El 21 de octubre es santa Úrsula, la Fiesta de las Vírgenes. En Mallorca, durante la verbena los jóvenes cantan serenatas a las muchachas, y a cambio reciben vino dulce y buñuelos.

Según la tradición, a mediados del siglo V -al final del Imperio Romano-, Úrsula y sus compañeras partieron en peregrinaje de Bretaña a Roma. Su viaje de vuelta fue interrumpido cerca de Colonia (Alemania) por las tropas bárbaras -posiblemente los hunos-, y los soldados martirizaron a las doncellas. Puede que sólo fueran once, encabezadas por Úrsula; pero la tradición, creada por alguna confusión en la lectura del primer documento sobre el tema, “Dei et Sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum”, multiplica el número y habla de las Once mil Vírgenes de Colonia.

Las santas doncellas se convirtieron en patronas de las muchachas jóvenes y, en general, de las vírgenes. Algún erudito comenta que la mártir Úrsula fue asimilada con la diosa germana Freyja -también conocida con el nombre de Ursel-, que protegía las mujeres vírgenes.

Una tradición ancestral extendida en Mallorca marca que durante la noche o verbena de la fiesta, los jóvenes cantan serenatas a las chicas vírgenes, y a cambio reciben vino dulce y buñuelos. Hoy, acompañados o no de dulces noches de ronda, los buñuelos son los protagonistas gastronómicos de la fiesta, y han llegado a lograr la consideración de dulces representativos del otoño.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

BUNYOLS DE LES VERGES. LA RECEPTA
24 d'octubre de 2016
1145
Els bunyols de les Verges són una pasta fregida la característica principal de la qual és el forat. Tradicionalment, i d’aquí el nom, els bunyols es mengen entre les Verges (21 d’octubre) i Tots Sants (1 de novembre).
La llegenda conta que Santa Úrsula i les seves companyes viatjaven de Bretanya a Roma en pelegrinatge per casar-se. Les perilloses tropes bàrbares es creuaren pel seu camí i els guerrers les van matar totes. Tot i els dubtes numèrics, es parla de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges. D’aquí la festa mallorquina de les Verges, un costum que se celebra, sobretot, menjant bunyols i cantant serenates la revetla del 21 d’octubre.

Aquí teniu la recepta dels bunyols de les Verges.
Ingredients
1 quilo de patates pelades
Mig quilo de farina fluixa
25 grams de llevat de forner
3 ous
Aigua
Sal
Sucre
Elaboració
1.- Bullir el quilo de patates pelades i, en estar cuites, passar-les dues vegades pel passapuré.
2.- Dins una escudella d’aigua tèbia, fondre 25 grams de llevat de forner.
3.- Mesclar la patata bullida amb la farina, el llevat i els tres ous.
4.- Començar a pastar afegint una mica d’aigua tèbia. La massa s’ha de pastar durant 15 min o fins que comenci a fer bombolles.
5.- Encalentir dos litres d’oli en una paella. Preparar un perol amb aigua tèbia i sal per mullar la mà amb què es fan els bunyols.
6.- I quan l’oli és ben calent, començar a fer i fregir els bunyols. Per això, amb el puny s’ha de
fer una bolla de pasta i amb l’índex i el dit gros de l’altra mà, s’ha d’agafar la bolla i tirar-la a l’oli.
7.- Abans de començar a girar els bunyols, pegar una bona esquitxada amb l’aigua amb sal. Girar-los tots i mirar si són cuits.
8.- Treure els bunyols i posar-los en una safata amb paper absorbent.
9.- Servir. Els bunyols es poden menjar mullats dins sucre o mel.
BUÑUELOS DE LAS VIRGENES. LA RECETA
24 de octubre de 2016
1145

Los buñuelos de las Vírgenes son una pasta frita la característica principal es el agujero. Tradicionalmente, y de ahí el nombre, los buñuelos se comen entre las Vírgenes (21 de octubre) y Todos los Santos (1 de noviembre).

La leyenda cuenta que Santa Úrsula y sus compañeras viajaban de Bretaña a Roma en peregrinación para casarse. Las peligrosas tropas bárbaras se cruzaron por su camino y los guerreros las mataron todas. Pese a las dudas numéricos, se habla de Santa Úrsula y las Once Mil Vírgenes. De ahí la fiesta mallorquina de las Vírgenes, una costumbre que se celebra, sobre todo, comiendo buñuelos y cantando serenatas la verbena del 21 de octubre.

LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL

Aquí tenéis la receta de los buñuelos de las Vírgenes.

ingredientes

1 kilo de patatas peladas
Medio kilo de harina floja
25 gramos de levadura de panadero
3 huevos
agua
sal
azúcar

Elaboración

1.- Hervir el kilo de patatas peladas y, al estar cocidas, pasarlas dos veces por el pasapurés.
2.- Dentro una escudilla de agua tibia, fundir 25 gramos de levadura de panadero.
3.- Mezclar la patata hervida con la harina, la levadura y los tres huevos.
4.- Comenzar a amasar añadiendo un poco de agua tibia. La masa debe amasar durante 15 min o hasta que empiece a hacer burbujas.
5.- Calentar dos litros de aceite en una sartén. Preparar un perol con agua tibia y sal para mojar la mano con que se hacen los buñuelos.
6.- Y cuando el aceite esté bien caliente, comenzó a hacer y freír los buñuelos. Por ello, con el puño debehacer una bola de pasta y con el índice
y el dedo gordo de la otra mano, se debe coger la bola y tirarla al óleo.
7.- Antes de empezar a girar los buñuelos, pegar una buena salpicada con el agua con sal. Girar todos y mirar si son cocidos.
8.- Sacar los buñuelos y ponerlos en una bandeja con papel absorbente.
9.- Servir. Los buñuelos se pueden comer mojados dentro azúcar o miel.

BUNYOLS DE LES VERGES. LA RECEPTA octubre 2016
fotooooooooooooooo

La auténtica receta de los buñuelos de las vírgenes en solo 1 minuto
L´autèntica recepta dels bunyols de les Verges explicada en 1 minut

HERVIR 1 KILO DE PATATAS
Bullir 1 kg patates pelades

Prepara ½ Kg de farina fluixa (normal)
Pesar ½ kilo de harina floja (normal)

Passar les patates pel passapuré 2 vegades
PASAR LAS PATATAS POR EL PRENSA PURE 2 veces

Fondre 25 g de lllevat en una mica d´aigua tèbia
Fundir 25 gramos de levadura en un poco de agua tibia

Mesclar la patata amb la farina, el llevat i 3 ous
MEZCLAR LA PATATA CON EL HARINA, la levadura disuelta y 3 huevos enteros

Comenzar a amasar añadiendo un poco de agua tibia
començar a pastar afegint una mica d'aigua tèbia

Amasar 15 minutos o hasta que la pasta empiece a hacer burbujas
Pastar 15 minuts o fins que la pasta comenci a fer bombolles

Calentar en una sartén 2 litros de aceite
Encalentir en una paella 2 litres d´oli

En un bol preparar agua tibia con sal
Preparar aigua tèbia amb sal

Amb el puny fer una bolla de pasta
Con el puño hacer una bola de pasta

Y con el índice y dedo gordo de la otra coger la bola
i amb l´index i dit gros de l´altra agafar la bolla

y echarla al aceite bien caliente
i tirar-la a l´oli ben calent

Antes de comenzar a girar los buñuelos
Abans de començar a girar els bunyols

Pegar una buena salpicada con agua con sal
pegar una buena esquitxada amb l´aigua amb sal

Girar todos y mirar si son cocido
Girar-los tots i mirar si són cuits

Treure els bunyols
Quitar los buñuelos

i posar-los a un plat amb paper absorbent
y ponerlos un plato con papel absorbente

mullar en sucre i...
mojar en azúcar

bon profit!!!!
Buen provecho!




En QDQ