Juegos Típicos Mallorquines
Feria dedicada a los juegos populares y tradicionales de Mallorca. Exposición y demostración de juegos para niños como los aros, estirar cuerda, juegos de bolas, decoración de estrellas, carreras de sacos, etc. Muestras en vivo de oficios artesanos. Se celebra en Biniali (Sencelles).

Biniali
Los juegos tradicionales de la Isla, protagonistas de la Fira dels Jocs
A.P. | Biniali, Mallorca | 01/06/2014

La ‘colla de caparrots’ de Santa Maria y los ‘gegants’ de Sencelles animaron el evento.
El llogaret de Biniali, en Sencelles, celebró ayer una nueva edición de feria dedicada a los juegos tradicionales mallorquines. Las baldufes, el tir de fona, bolles, el joc de cércol, las carreres de sacs, el estirar corda o la decoración de cometas, entre otros, fueron los protagonistas del evento.
La Fira dels Jocs es todavía joven y no demasiado conocida. Ello tiene sus ventajas: no está masificada y el paseo por el llogaret resulta tranquilo y agradable. Quizás no hay tanta oferta de productos como en otras ferias más concurridas, pero más allá de los puestos dedicados a la venta de objetos o recambios relacionados con los juegos (baldufes, muñecas, etcétera) el surtido es considerable.
Hay que destacar también la exhibición de bordados, en la plaza, o el campeonato de tir de fona. Mencionar asimismo la presencia de los gegants de Sencelles y la colla de caparrots de Santa María, que empujados por el sonido de las xeremies animó la celebración durante la mañana.

ELS JOCS TRADICIONALS DE MALLORCA

La baldufa: Cal giravoltar-la amb un ràpid moviment de rotació sobre el terra.

Les Baldufes

Joc molt antic i encara practicat, amb intermitència, avui dia a Mallorca.
Sembla que tenia un cert caràcter endevinatori i queformava part
d'alguns ritus agraris i solars (pel seu movimentcircular).La baldufa
té forma de pera, acabada en una punta agudasobre la qual se la fa giravoltar,
imprimint-li un movimentde rotació ràpid mitjançant un cordill prèviament enrotllaten
la part cònica, i que es desenrotlla subjectant-lo per uncap i llançant amb decisió
la baldufa contra el terra.Antigament eren totes de fusta amb la punta de ferro,
després n'hi va haver de llauna i ara solen ser de plàstic,encara que també se'n troben de fusta.

Sembla que abansels nens, quan la baldufa era nova, li treien la punta defàbrica i li posaven un
clau de ferrer, que la feia ballarmillor, segons deien. Això es feia com un ritual, i els mésexperts,
abans de clavar-li el clau, hi posaven una teranyinai cantaven:

Tela d'aranya,perquè balli amb manya;
tela de teranyina,perquè balli fina.

La xarranca (o sambori): cal saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques del terra en un ordre determinant.

La cucanya: amb els ulls tapats i un pal a les mans cal rompre un recipient de nfanf pie de caramels o regals que penja.

El pal ensabonat: en vertical damunt láigua o en horizontal, cal recòrrerlo sense caure.

Botar la corda: dues personas agafen la corda de cada extrem i la fan fer voltes, cal botar-la tant com es pugi, en parella, en grup, etc.

Cursa de sacs: dins un sac, cal fer bots per arribar el primer.

El mocador

Es formen dos equips amb el mateix nombre de jugadors cadascun,
enumerats en secret a partir del número 1 enendavant, però amb els
mateixos números a cada equip.Cada equip s’alinea darrere una ratlla,
un en una banda il'altre davant seu, cara a cara, a una distància aproximada
de 8 a 10 metres.Just al mig del terreny de joc, s'hi posa un jugador que fa
de jutge, i amb un mocador agafat amb la punta dels ditsamb el braç estirat
cap endavant. Quan aquest jugador diu un número, els jugadors d'ambdós
equips que el tenenhan d'anar corrents a intentar agafar el mocador i tornar
al darrere de la seva línia. Si el jugador que ha agafat el mocador, mentre
corre cap a la seva línia, és tocat pel jugador contrari, que el persegueix,
queda eliminat. Si elperseguidor no el pot atrapar, l'eliminat és ell
perquè no ha aconseguit el mocador.
El joc s'acaba quan queden eliminats tots els jugadors d'un equip