El rincón de Debbie El díario del rincón de debbie

Mallorca, tierra de acogida - JOCS POPULARS - Especial Festes de Sant Salvador -Diario de Mallorca Viernes, 1º de agosto de 2008 Reportaje A.S.L.

<- Volver Atrás

20/01/2011 Mallorca, tierra de acogida - JOCS POPULARS - Especial Festes de Sant Salvador -Diario de Mallorca Viernes, 1º de agosto de 2008 Reportaje A.S.L.


Els jocs infantils tradicionals que molts programes de festes recuperen per als més petits del poble formen part de l´ideari popular europeu i fins i tot universal.

Un nin mallorquí engega la seva consola de joc i hi introdueix un videojoc, a la vegada un altre d´lowa i un de japonés engeguen les seves consoles i hi introduiexen un joc d´igual, tots tres juguen, a la vegada, el mateix joc a través de les mateixes eines tecnològiques. Fa cinc-cents anys els infants eren els mateixos, les eines, poc tecnològiques llavors, també, i els jocs eren molts semblants.

El pintor flamenc Pieter Bruegel va realitzar aquesta pintura que recull la gran varietat de jocs infantils del segle XVI a Bèlgica. Al nostre territori, des de Damià Duran fins a Joan Amades , s´hi han realizat reculls bibliogràfics dels jocs populars. Les semblances entre els jocs que es podem veure en aquest quadre i els que es podran veure a les places dels pobles com Àrta, demà a les set de l´horabaixa, són innegables.

Els jocs infantils tradicionals que es recuperen són aquells que fa poc més d´una generació encara formaven part de ñ´ideari infantil de la societat mallorquina. Les eines: pals, mocadors, capses i fustes de mides i funcionalitats diverses, se cercaven a casa o al carrer; l´espai: el camp, el carrer, el pati de casa, era gairebé il-limitat; els jugadors erenels infants de veïnat o els companys de l´escola. I el joc era la manera com se sociabilitzaven el més menuts, només amb una pedra es podia jugar a la xarranca, amb un mocador als ulls, a la gallina cega i botant damunt l´esquena d´un altre es jugava a veure qui queia abans.
Però de la mateixa manera que les condicions de vida canvien- els infants, per exemple, ja no juguen al carrer- els costums i hàbits tanbé ho fan. Així, són pocs els privilegiats que poden gaudir dels jocs infantils d´abans a la porta de casa o la plaça del poble.

De més a més, la recuperació del joc tradicional suposa una recuperació de la historia propia, ja que el joc no deixa de ser una representació sota la mirada infantil de la realitat adulta, un divertiment que emmiralla la societat dels grans. Mitjançant el joc dels més menuts, que jugen a tendetes amb pedres i Pals, a fer com si sonàssin una branca que fa de flabiol i un paper de tamborino, a muntar a cavall, a anar de noces, a pepes,..., es coneix la societat d´aleshores. Ara bé, caldria plantjar-se quin dels videojocs dels infants d´avui en dia representen la societat dels grans. Potser l´èxit de simuladors com els Sims o la proposta de món virtual de Second Life ha dut al límit aquest intent de representació de la realitat adulta i les innocents imitacions dels infants han passat a les lucratives intencions del adults. Per tant, és sempre saludable recuperar la intenció inicial dels infants: s´aprén més i més sa.

Precisament a partir del quadre de Biegel i d´aquesta idea de recuperació i actualizació de la historia lúdica de la societat actual, es pot veure en xarxa la propostade I´IES Flix realitzada per alumnes de primer i segon d´ESO, que pren cadascun dels jocs representatsa a la pintura per donar la versió actual i la dels avis dels diversos jocs. Es pot consultar a www.iesflix.catdins"Concurs de fotografia escolar".